Search results for " catalan language"
showing 9 items of 9 documents
Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)
2019
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
L'institut Joan Lluís Vives, història d'un desencís?
2004
Aquest article presenta i valora la tasca desenvolupada per la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives amb motiu del seu desè aniversari. A partir de la documentació generada pel mateix Institut, s'observa la seua preocupació pels temes relacionats amb la llengua. D'acord amb això, valoro la tasca efectuada per l'Institut des d'un vessant més sociolingüístic. Intento mostrar que si bé la feina de l'Institut ha permès que la llengua catalana guanyi prestigi acadèmic, això no ha implicat un augment del seu ús en l'àmbit universitari.
La poesia infantil en el sistema literari valencià actual:un estudi de cas
2022
L’objectiu principal d’aquest article és definir les característiques i tendències principals d’un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l’àmbit estatal es troben també a l’àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l’única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l’editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el c…
Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català
2005
This article intends to present a brief study on the semasiologic extension of the Catalan verb «venir» —«to come»— in the old and mediaeval language, in contrast to the verb «anar» —to go. It is maintained here that the verb to come in the old language had a more extense meaning than in the current language, fundamentally in relation to the contexts of movement towards a place not occupied by any of the interlocutors of the speech. To elaborate this analysis we start from a corpus of thirty-five texts, which includes four centuries, from the first-known texts written in Catalan (at the end of the twelfth century, beginning of the eleventh century) to the sixteenth century.
Didáctica (lengua y literatura)
2017
La diversidad siempre ha estado presente en nuestro alumnado, no obstante, la incorporación de culturas poco presentes en España, fue un revulsivo en los años 90 para la revitalización de la educación intercultural. Pero a nuestro parecer, existe una carencia importante de estudios acerca de cómo esta nueva multiculturalidad ha hecho mella en la sociedad, y en especial en los materiales no curriculares entre los cuales la Literatura Infantil y Juvenil (LIJ) es un componente fundamental. Es importante, pues, y necesario comprobar qué tratamiento se ha hecho de la multiculturalidad en la LIJ y el estereotipo es, sin duda, uno de los aspectos más sensibles que se reflejan en las obras.Nuestro …
Presentació del monogràfic «Com s'escriu avui la història de la llengua catalana?»
2021
Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
2017
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
La relació entre història de la llengua i història literària
2021
La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. E…